LA PARAULA DEL DIA

masquereta

[26/03/2020]

Possiblement, si algú busca la paraula masquereta en el diccionari, se sorprendrà. En primer lloc, per la forma de la paraula: amb una e en l’antepenúltima síl·laba, que fa que el so precedent, el de [k], passe a ser representat gràficament amb el dígraf qu. Masquereta és, evidentment, un diminutiu de màsquera. Esta forma amb e posttònica és la més general en valencià. Cal tindre en compte, a més, que el so de [s] que precedix el de [k] tendix a palatalitzar-se espontàniament (és a dir, es pronuncia com si estiguera escrit màixquera). I així és, de fet, com apareix documentat ja des de ben antic: «y agué moltes màxqueres de dia y de nit», narra el ciutadà valencià Miquel Jeroni Llopis en el seu dietari, que data de l’any 1573.

Amb tot, la segona sorpresa previsible de la paraula masquereta té relació amb el seu significat. Segons el DNV, esta paraula només fa referència al ‘preparat cosmètic que s’aplica a la cara per a netejar-la i millorar la textura del cutis’. I, efectivament, això és una masquereta. Però, per a referir-se a la ‘careta que cobrix la boca i el nas per a protegir-se de possibles agents patògens’, el diccionari arreplega este significat dins de l’entrada màsquera, tal com fa l’anglés amb la forma mask o el francés amb masque, tot i que això no vol dir que la forma de diminutiu masquereta siga incorrecta. Masquereta, al remat, no és més que una màsquera xicoteta.

Més informació...