LA PARAULA DEL DIA

primavera

[21/03/2018]

En un inici, els romans només disposaven de dos paraules per a delimitar els períodes dins de cada cicle anual, que marcaven l’activitat agrícola en funció de la climatologia: una temporada curta, dominada per la inactivitat, anomenada hibernum tempus (que posteriorment es transformaria en hivern), i una altra estació molt més llarga, anomenada aestivum tempus (que donaria lloc a la paraula estiu).

Dins de l’estació llarga, hi havia també uns moments concrets que servien com a referència per a realització de certes faenes. D’una banda estava el veranum tempus (origen del vocable castellà verano), que feia referència al moment en què verament feia calor, i d’una altra la prima vera, és a dir, els primers temps del veranum, amb què s’indicava el moment en què començava a fer calor. Finalment, per a acabar d’acotar este llarg període, es creà també la paraula autumnus, veu derivada de auctus, ‘augment’, amb què s’al·ludia al període en què els fruits arribaven al seu màxim creixement.

Més informació...