476 p.; 24 x 17 cm + CD
El 8 de març de 1930, un grup d’universitaris valencians, entre els quals es trobaven Emili Gómez Nadal, Sanchis Guarner, Antoni Igual Úbeda i Francesc Carreres i de Calatayud, desafien el directori militar del general Dámaso Berenguer i funden Acció Cultural Valenciana. Des de les pàgines d’Acció Valenciana, el seu òrgan d’expressió, aquella entitat aspira a convertir-se en l’avançada del redreçament identitari valencià.
A partir d’una descripció minuciosa, el present estudi fa una radiografia profunda del periòdic Acció Valenciana com a mitjà de comunicació, alhora que situa en perspectiva les claus interpretatives de l’ideari de la publicació i la complexitat del seu discurs ideològic a través de l’anàlisi dels debats que la recorren. Des d’un punt de vista lingüístic, l’estudi de Santi Vallés també permet reconstruir una part important del procés previ a l’aprovació de les Normes de Castelló, així com el debat suscitat a l’entorn de la creació d’una acadèmia de la llengua.
© AVL 2022