[21/02/2020]
La paraula manyopla, pronunciada amb o oberta, té una etimologia incerta. Probablement prové del gòtic mundilofa, que significava ‘guant protector’; però, en contacte amb el llatí manupŭlus, ‘manat, manoll’, es creà inicialment la forma manyopa. Esta variant és la més corrent en els textos antics. En un passatge del Tirant lo Blanch, per exemple, es narra que «Aprés li deuen levar la manyopa de la mà dreta».
Però amb el temps la manyopa es transformà en manyopla, i el sentit originari de ‘guant de ferro’, procedent de la indumentària del guerrer, ha anat assimilant nous significats, adaptats a les necessitats actuals. Així, partint de la idea genèrica que manyopla és un guant sense separacions per als dits o amb una separació només per al dit gros, ha passat a gastar-se sobretot per a referir-se al guant de ris usat per a llavar-se o al que, adequadament acolxat, servix per a agarrar un objecte calent sense cremar-se.
