[14/09/2020]
La paraula escàndol (que antigament presentava també les variants escàndel o escàndal, i ocasionalment escàndil), prové del llatí scandălum, i este, al seu torn, procedia del grec skándalon, a on significava ‘pedra amb què s’entropessa’, que sovint no era un entropessó casual, sinó una trampa que es parava a posta per a aconseguir eixe propòsit.
D’ací, com una simple metàfora, passà a usar-se en el terreny moral per a referir-se a una acció que ofén els sentiments d’algú. Bernat Oliver, en l’Excitatori de la pensa a Déu, obra que data de l’any 1400, ja l’usa en este sentit per a referir-se a «l’escàndel dels apòstols». I així ha estat utilitzant-se durant molt de temps. Fins a temps recents l’escàndol públic ha sigut considerat un delicte penat en el Codi Penal.
I d’este ús, en una nova translació figurativa a l’àmbit quotidià, el mot escàndol adoptà també el significat de ‘pertorbació de l’orde, amb forts crits i sorolls’. Col·loquialment, en valencià se sol usar més habitualment escama.
