València, 21 de juny de 2022
La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes de la Universitat d’Alacant ha inaugurat el portal Acadèmia Valenciana de la Llengua. Es tracta d’un espai destinat a acollir i difondre fons, material i continguts científics relacionats amb la llengua, la literatura i la cultura valencianes.
Este lloc web permet accedir a materials, continguts i informació sobre autors clàssics i contemporanis representatius de les lletres valencianes, a més d’un catàleg d’obres, estudis, propostes didàctiques, hemeroteca, audiovisuals, galeries d’imatges i enllaços d’interés relacionats.
En paraules de la presidenta de l’Acadèmia, Verònica Cantó: “És importantíssim que l’Acadèmia tinga un portal propi en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, ja que ajudarà a difondre tot el treball que s’ha fet amb els diferents Escriptors de l’Any. A més a més, considerem que és una bona manera de donar visibilitat, de forma conjunta, als escriptors i a l’escriptora que han sigut homenatjats per l’entitat al llarg d’estos anys. En definitiva, pensem que és una oportunitat per a seguir difonent continguts relacionats amb la llengua, la cultura i les lletres valencianes”.
Este portal formarà part de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, que és el producte d’un conveni entre la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i la Xarxa d’Universitats que formen part de l’Institut Joan Lluís Vives. Amb este acord es pretén, d’una banda, aprofitar, potenciar i difondre al màxim els fons digitalitzats existents en la xarxa i, de l’altra, proposar i fer efectiva l’edició digital de les obres més representatives de la cultura valenciana, catalana i balear.
Escriptors de l’Any
Els autors que formen part del portal de l’Acadèmia són Constantí Llombart, Enric Valor i Vives, Teodor Llorente Olivares, Joan Roís de Corella i Carmelina Sánchez-Cutillas.
Constantí Llombart, Escriptor de l’Any 2005, és un dels escriptors més representatius del segle XIX valencià. Va destacar per la seua activitat política republicana, pel seu valencianisme militant i per la varietat d’escrits que ens ha deixat, des d’obres filològiques fins a epigrames i teatre popular, passant per la direcció de publicacions periòdiques, algunes de caràcter eminentment cultural, i unes altres més pròximes a un vessant satíric.
Enric Valor i Vives fou designat Escriptor de l’Any 2010. Gramàtic, lexicòleg, però sobretot novel·lista i gran treballador de la llengua, que el va portar a aconseguir un equilibri entre la gramàtica normativa i les expressions més genuïnes del seu valencià.
L’any 2011, l’Acadèmia va declarar Teodor Llorente Escriptor de l’Any. Es considera el patriarca de la Renaixença valenciana per la seua tasca com a poeta, periodista, traductor, historiador i polític. Fundador del diari Las Provincias i de Lo Rat Penat, va promoure des d’esta entitat l’organització dels Jocs Florals, on el mateix escriptor va destacar com a poeta.
Així mateix, Joan Roís de Corella fou l’eix central de les activitats de l’Acadèmia com a Escriptor de l’Any 2013. Corella, mestre en Teologia, predicador de prestigi i amant d’Isabel Martínez de Vera, amb qui tingué descendència, és un dels autors valencians més prolífics i variats. Escrigué, en prosa i en vers, obres de temàtica profana i religiosa, sota la diversitat aparent de les quals s’endevinen uns lligams estètics i ideològics inequívocs. Estilísticament, destaca com un dels artífexs més distingits d’una prosa artitzada feta sobre patrons llatins de prestigi. Conceptualment, un rerefons moral ubic i multiforme impregna els seus punts de vista sobre la conducta dels hòmens i les dones, especialment en l’amor i en la guerra.
Finalment, es podrà consultar tota la informació sobre Carmelina Sánchez-Cutillas, Escriptora de l’Any 2020, un homenatge que es va haver de prorrogar en 2021 a causa de la pandèmia per la covid-19, però que va fer coincidir feliçment l’Any amb el centenari del seu naixement (Madrid 1921 – València 2009). Autora de la delicada i exquisida novel·la Matèria de Bretanya, que recrea les seues vivències de xiqueta en el poble d’Altea, va destacar en el conreu de la poesia realista dels anys seixanta i, posteriorment, ens va enlluernar amb el críptic poemari Els jeroglífics i la pedra de Rosetta. Cal incidir, però, en una altra dimensió totalment desconeguda: la d’investigadora del passat historicoliterari de l’antiga corona d’Aragó. Així mateix, cal fer constar que una profunda consciència de gènere amera tota la seua obra, tant la de creació literària pròpiament dita com també la seua aportació històrica. Per tot això, se l’ha reivindicada com a la gran escriptora valenciana del segle XX.
