L’exposició itinerant «Maria Ibars, un paisatge de paraules. Escriure i viure a l’ombra del Montgó» comença el seu recorregut per la Comunitat Valenciana. La mostra, organitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i comissariada per Carles Mulet i Rosa Seser, està formada per dotze panells que radiografien la vida i l’obra de l’escriptora nascuda a València, però vinculada a Dénia.
Els dotze plafons expositius han sigut dissenyats per l’estudi Espirelius i mostren al públic una obra que va ser escrita en un temps difícil. «Això no obstant, per la seua vàlua immanent i per la contribució al conreu literari de la nostra llengua durant el franquisme, es pot considerar ben extraordinària», expressen des de la Comissió de l’Escriptora de l’Any 2024, Maria Ibars. Els panells «Habitar el vers: Poemes de Penyamar», «Habitar el vers: Ram a l’amiga i altres poemes»; «Vides planes: escriure en minúscula», «L’últim serf: la consciència feta relat» i «Faulelles i altres escrits» expliquen el procés i el context en què Maria Ibars va escriure les seues obres. El públic tindrà l’oportunitat de conéixer com l’autora homenatjada per l’AVL va literaturitzar la geografia i la societat de Dénia i la Marina Alta de primeries del segle XX d’una manera profunda i integral. Un fet que s’evidencia amb l’epígraf A l’ombra del Montgó, que agrupa el conjunt de la seua obra creativa.
El Montgó, la muntanya vertebradora, el nuc neuràlgic de la seua poesia i la seua narrativa apareix com a fil conductor en els plafons «Escriure i viure a l’ombra del Montgó», «Un univers literari a l’ombra del Montgó» i «Una societat en canvi». I, en l’epicentre d’este territori, el visitant trobarà fotografies de la casa de Penyamar, a les Rotes, l’espai predilecte de l’escriptora, el bàlsam dels seus mals, la inspiració de la seua creació i també la font inesgotable del seu gaudi.
Una dona forta i solitària
En l’exposició, que pot demanar-se a través del web de l’AVL, també hi ha espai per a conéixer la vocació de Maria Ibars, qui va aconseguir el títol de Magisteri Superior l’any 1913. Del seu treball com a mestra a la Font de la Figuera són algunes de les imatges i els textos del panell «Una mestra valencianista que crea escola». «En la població encara recorden la gran capacitat de treball i els aires innovadors de Maria, que va crear una biblioteca a l’escola, l’única del poble, i va organitzar una escola dominical per a jóvens treballadors», pot llegir-se en el plafó. Gran aficionada a la lectura, reunirà una bona biblioteca que l’ajudarà a millorar una formació en part autodidacta. També mostrarà interés pel francés, llengua de la qual va arribar a assolir un alt nivell.
Respecte de la seua personalitat, es destaca l’energia i el tarannà ferm de Maria Ibars davant de la realitat adversa que li va tocar viure. Dos aspectes en què coincidixen les descripcions de tots els que la van conéixer de prop. «La seua és una trajectòria vital decidida i independent, emmarcada en la soledat. Va ser una dona forta, entre la inclinació al fatalisme i la ferma resignació de l’estoïcisme», s’expressa als plafons
