MODIFICACIONS DE LA GRAMÀTICA VALENCIANA BÀSICA
CONVENCIONS UTILITZADES
Els afegiments s'indiquen en color blau i subratllats: exemple d'afegiments.
Les supressions, en canvi, s'assenyalen en un color gris més tènue i amb la lletra ratllada: exemple de supressions.
6.22. Les grafies r i rr
b) S'escriu rr entre vocals: barranc, terra, arrítmia, correferent, erradicar, ornitorrinc, otorrinolaringòleg, cefalorraquidi. Amb tot, després de determinats prefixos o en algunes paraules compostes es manté la grafia simple r en paraules com contrarestar, vicerector, isorítmia [arítmia], iberoromànic, semirecta, malva-rosa.
7.7. L'accentuació diacrítica
bé, béns / be, bens
bé, béns (substantiu, ‘riquesa’): Va vendre tots els seus béns.
bé (substantiu, ‘bondat’): El seu únic desig és fer el bé.
bé (adverbi): Ho ha fet molt bé.
bé (conjunció): En principi, tot pareix correcte; ara bé, cal fer encara algunes comprovacions.
bé (interjecció): Bé, ja hem acabat per hui!
be, bens (substantiu, ‘corder’ [ɛ]): Portar al be.
be (substantiu, ‘lletra’ [e]): S'escriu amb be de burro.
bóta, bótes / bota, botes
bóta, bótes (substantiu, ‘recipient per a vi’): Hem d'omplir la bóta.
bota, botes (substantiu, ‘calcer alt’ [o]): Posa't les botes, que hui plou.
bota, botes (formes del verb botar, [o]): No botes damunt del llit.
déu, déus / deu, deus
déu, déus (substantiu, ‘divinitat’): Els grecs tenien molts déus.
deu, deus (numeral, [ɛ]): Vine a casa a les deu del matí.
deu, deus (formes del verb deure, [e]): Em deu diners.
deu (substantiu, ‘font’ [e]): Era la deu de la seua inspiració.
dóna, dónes / dona, dones
dóna, dónes (formes del verb donar): Dóna-li el llibre.
dona, dones (substantiu, ‘persona de sexe femení’ [ɔ]): És una dona molt intel·ligent.
és / es
és (forma del verb ser): El meu germà és metge.
es (pronom, [e]): Estes coses es fan de seguida.
féu / feu
féu (forma del passat simple del verb fer): Ell féu estudis de medicina, però no acabà la carrera.
feu (forma de present d'indicatiu i d'imperatiu del verb fer, [e]):Feu el que vos he dit.
feu (substantiu, ‘domini’ [e]): Aquella ciutat era un feu dels radicals.
fóra / fora
fóra (forma del verb ser): Si jo fóra tu, no aniria a la cita.
fora (adverbi, [ɔ]): T'està esperant fora.
mà / ma
mà (substantiu, ‘extremitat del braç’): Agarra'l ben fort de la mà, i no el soltes.
ma (possessiu): Ma mare ja es troba millor.
més / mes
més (adverbi): Corre més.
més (adjectiu quantitatiu): Demà collirem més taronges.
mes (substantiu, ‘part de l'any’ [e]): En el mes d'agost anirem al poble.
mes (conjunció, [e]): Digué que vindria, mes no crec que ho faça.
mèu, mèus / meu, meus
mèu, mèus (substantiu, crit del gat): El gat va fer mèu.
meu, meus (possessiu, [e]): Eixe és el meu gos.
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes / molt, molta, molts, moltes
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (formes del verb moldre): He mòlt tot el café.
molt, molta, molts, moltes (quantitatiu, [o]): Tinc molt de fred.
món / mon
món (substantiu, ‘univers’): Ha creat un món fantàstic.
mon (possessiu, [o]): Mon pare és fuster.
móra, móres / mora, mores
móra, móres (substantiu, ‘fruita’): Demà anirem a buscar móres.
mora, mores (substantiu, ‘sarraí’ [ɔ]): En el poble hi havia unes quantes famílies mores.
nét, néta, néts, nétes / net, neta, nets, netes
nét, néta, néts, nétes (substantiu, ‘fill del fill’): El seu nét s'ha fet molt gran.
net, neta, nets, netes (adjectiu, ‘que no té brutícia’ [e]): El meu fill és molt net.
nós / nos
nós (plural majestàtic): Nós, el rei d'Aragó.
nos (pronom, [o]): Redacteu-nos una carta per al director.
ós, óssa, óssos, ósses / os, ossa, ossos, osses
ós, óssa, óssos, ósses (substantiu, ‘animal’): Han fet un reportatge sobre els óssos negres.
os, ossos (substantiu, ‘peça de l'esquelet’ [ɔ]): Em fan mal tots els ossos del cos.
ossa, osses (substantiu, ‘conjunt d'ossos’ [ɔ]): Té una ossa ben formada.
pèl, pèls / pel, pels
pèl, pèls (substantiu, ‘filament que creix en la pell’): Un animal de pèl blanc.
pel, pels (contracció, [e]): Passarem pel pont.
què / que
què (pronom interrogatiu, [e]): Què vols?
què (relatiu precedit de preposició, [e]): La casa de què et vaig parlar està en venda.
que (relatiu sense preposició, [e]): El xiquet que passa pel carrer és amic meu.
que (conjunció, [e]): No vull que tornes a fer-ho.
que (quantitatiu, [e]): Que estrany!
rés / res
rés (substantiu, ‘acció de resar’): El rés del parenostre.
res (pronom, [e]): No li digues res del que hem comentat.
sé / se
sé (forma del verb saber): No ho sé.
se (pronom, [e]): No se sap res.
sí, sís / si, sis
sí, sís (substantiu): La moció s'aprovà per trenta-quatre sís enfront de sis nos.
sí (adverbi): Sí que en vull un tros.
si (conjunció): Si vols que vaja, dis-m'ho.
si (substantiu, ‘cavitat, depressió’): Es refugià en el si de la muntanya.
si (substantiu, ‘part anterior del pit’): Porta els diners al si.
si (pronom reflexiu): Ell sempre parla de si mateix.
si, sis (substantiu, ‘nota musical’): Una simfonia en si menor.
sis (numeral): Té sis germans.
sóc / soc
sóc (forma del verb ser): Jo sóc filòloga.
soc (substantiu, ‘tros de soca’ [ɔ]): Este soc és de fusta de llimera.
soc (substantiu, ‘calcer’ [ɔ]): S'han posat de moda els socs.
soc (substantiu, ‘mercat dels països àrabs’ [ɔ]): Va comprar la gel·laba en un soc.
sòl, sòls / sol, sols
sòl, sòls (substantiu, ‘pis, terra’): És un sòl molt rocós.
sol, sols (substantiu, ‘astre’ [ɔ]): Ja ha eixit el sol.
sol, sols (adjectiu, ‘sense companyia’ [ɔ]): Està sol.
sol (substantiu, ‘nota musical’ [ɔ]): La partitura està en clau de sol.
són / son
són (forma del verb ser): Aquells que ens han saludat són amics meus.
son (possessiu, [o]): Son pare és músic.
son (substantiu, ‘ganes de dormir’ [ɔ]): Tinc molta son.
son (substantiu, ‘acte de dormir’ [ɔ]): Té un son molt profund.
té / te
té (forma del verb tindre): Té una empresa molt important.
te (pronom, [e]): La pel·lícula, no te la vaig contar tota.
te (substantiu, ‘planta’ [e]): Els anglesos tenen costum de prendre te.
te (substantiu, ‘lletra’ [e]): En esta paraula falta una te.
ús / us
ús (substantiu, ‘acció d'usar una cosa’): Fes ús del teu dret preferent.
us (pronom): Ara us portarem dos caixes de taronges.
véns, vénen / vens, venen
véns, vénen (formes del verb vindre): M'han dit que vénen hui mateix.
vens, venen (formes del verb vendre, [e]): Les botigues no venen massa durant el mes d'agost.
vós / vos
vós (pronom personal fort): Beneïda sou vós entre totes les dones.
vos (pronom personal feble, [o]): Emporteu-vos les revistes.
7.8. L'accentuació de paraules compostes
Les paraules escrites amb accent diacrític mantenen l'accent quan formen part d'una paraula composta escrita amb guionet:
mà + llarg → mà-llarg
pèl + blanc → pèl-blanc
pèl + roig → pèl-roig
Cal fer notar que no mantenen l'accent diacrític quan els dos components de la paraula composta s'escriuen fusionats:
roda + món → rodamon
re + pèl → repel [repèl]
sub + sòl → subsol [subsòl]
8.1. Usos de la dièresi
c) En certes paraules acabades en els sufixos -itat, -itzar i similars precedits de vocal, es produïx un hiat, i per tant s'escriuen amb dièresi, encara que en les paraules primitives la mateixa combinació forme un diftong:
primitius amb diftong derivats amb hiat
arcaic arcaïtzant
laic [esferoide] laïcisme [esferoïdal]
heroi heroïcitat
fluid fluïdesa
9.1. Usos del guionet
El guionet (-) és un signe ortogràfic que s'utilitza amb funcions ben diverses:
– Per a unir paraules originàriament diferents en els casos següents:
b) En els compostos en què el primer element és un punt cardinal i en els seus derivats:
nord-est
sud-oest
est-alemany
sud-africà
nord-estejar
sud-americanització
c) En els compostos reduplicatius, en què es repetix, parcialment o totalment, un constituent, un patró rítmic o un significat:
nyam-nyam [a corre-cuita]
non-non
barrim-barram
coixim-coixam
bitllo-bitllo
ping-pong
burro-barra
xino-xano
d) En els compostos patrimonials en què el segon element comença per r-, s- o x-, i el primer acaba en vocal, i en els seus derivats:
cama-roja
esclata-sang
compta-revolucions
gira-sol
soca-rel
para-xocs
poca-soltada
vila-realenc
g) En casos en què l'ús de l'adverbi no, pel fet de tindre un valor de prefix, s'ha lexicalitzat:
la firma d'un pacte de no-agressió
l'univers va sorgir del no-res
reflexions sobre la pau i la no-violència
l'Estat s'ha declarat no-bel·ligerant
Cal tindre en compte, però, que, per regla general, la negació no s'usa sense guionet davant de substantius, adjectius i pronoms:
la no coordinació dels horaris laborals
producte per a la no proliferació de fongs
la comunicació no verbal
organització no governamental
s'ha enfadat per no res
h) En les paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb majúscula inicial:
anti-Castro
post-Kyoto
pro-Israel
ex-Iugoslàvia
l) En els termes propis de determinats llenguatges d'especialitat en què el primer element és un símbol o en aquells en què el segon element és un número:
ß-naftol
p-aminoazobenzé
goma-2
9.2. Compostos sense guionet
Per exclusió de les normes enunciades en els apartats anteriors, cal tindre en compte que s'escriuen sense guionet:
b) Els adjectius coordinats del tipus:
politicoeconòmic
francoalemany
historicogeogràfic
austrohongarés
audiovisual
hispanoamericà
democraticosocial
araboisraelià
Cal tindre en compte, però, que, quan el compost resultant no respon a un concepte unitari, sinó que es vol remarcar el significat independent de cada membre del compost, els adjectius s'unixen amb un guionet:
una pel·lícula hispano-francesa
un tractat hispano-americà
un recull de composicions èpico-líriques
f) Quan un prefix precedix una locució lexicalitzada:
pro drets humans
vice primer ministre
ex alt càrrec
anti kale borroka
g) Quan el prefix s'unix a una paraula que conté algun element gràfic específic (guionet, majúscula, sigles, símbols, xifres, cometes, cursiva):
anti nord-americà
ex URSS
sub 21
ex hippy
14.4.4. El plural de les sigles
Les sigles, en principi, no admeten cap marca de plural:
|
|
|
|
|
|
En alguns casos, però, la tradició ha consolidat certes sigles que marquen el plural duplicant les lletres, si bé cal remarcar que es tracta d'un procediment no recomanable per a la formació de noves sigles:
|
|
|
|
|
|
També és freqüent, però no recomanable, la indicació del plural en les sigles afegint-los una s minúscula (a vegades precedida d'un apòstrof):
|
|
|
|
|
|
|
|
Tradicionalment, les sigles no admetien cap marca de plural; però actualment és freqüent, i admissible, fer el plural en les sigles lexicalitzades amb valor de substantiu afegint-los una s minúscula:
|
les ONG o les ONGs |
organitzacions no governamentals |
|
els PC o els PCs |
ordinadors personals |
Si bé algunes sigles, ja consolidades per l'ús, s'han format duplicant les lletres per a indicar que representen paraules en plural, cal remarcar que es tracta d'un procediment poc recomanable:
|
JJOO |
Jocs Olímpics |
|
CCOO |
Comissions Obreres |
27.4.1. El pronom ne
El pronom ne apareix lexicalitzat en una sèrie de verbs pronominals, com ara anar-se'n, eixir-se'n, pujar-se'n, vindre-se'n, etc., que indiquen desplaçament:
Me'n vaig anar a les tres de la nit.
Després de la seua resposta, tots se n'isqueren de la sala.
La xiqueta ja se n'ha pujat a casa.
Tan bon punt ho va saber, se'n va vindre corrents.
El pronom ne, a més, pot pronominalitzar:
a) El nom, o el nom i els seus complements, d'un sintagma que funciona com a complement directe o subjecte posposat i té un caràcter indefinit; això és, el nom d'un sintagma sense determinant o d'un sintagma precedit d'un quantificador (molt, poc, gens, quatre, etc.) o una locució quantitativa (una miqueta de, un parell de, etc.):
—Tens tabac? —No, no en tinc. (en = tabac)
—Necessites més fulls? —No, ja en tinc tres. (en = fulls)
—Han arribat ja els convidats? —Només n'ha arribat un. (n' = convidat)
—Hi havia molta gent? —N'hi havia moltíssima. (n' = gent)
L'arròs està molt bo, però no me'n poses més. ('n = arròs)
—Vols te amb llima? —Sí, posa-me'n una miqueta. ('n = de te amb llima)
Com que li agraden les novel·les policíaques, li'n vaig regalar un parell. ('n = de novel·les policíaques)
Posa-li'n una miqueta més, de coca. ('n = de coca)
També, de manera opcional, pot pronominalitzar el nucli d'un sintagma nominal quantificat, sobretot referit a persones, que funciona com a atribut d'una construcció copulativa amb el verb ser:
—Que en sereu molts, de convidats? —No, només en serem tres. (en = convidats)
En el cas que el pronom ne només substituïsca el nucli d'un sintagma nominal constituït per un substantiu i un adjectiu, l'adjectiu s'introduïx amb la preposició de:
Si t'agraden les taronges, te'n puc donar de molt bones.
No em queden camises negres, però sí que en tinc de grises.
28.3.2. Què
Quan el relatiu que s'utilitza precedit directament d'una preposició, s'escriu amb accent gràfic (què):
La pel·lícula de què em parlares no m'ha agradat gens.
L'assumpte a què et referixes és molt interessant.
El relatiu què s'usa bàsicament amb les preposicions a, de, en, amb i, menys freqüentment, per i pot ser substituït pel relatiu qual precedit de l'article definit.
30.4. En
La preposició en s'utilitza bàsicament:
b) Per a introduir el complement de temps amb sintagmes indefinits i en localitzacions de caràcter duratiu:
Ho acabarem en un moment.
El vaig conéixer en un període molt difícil de la meua vida.
En dies de pluja i vent val més no eixir de casa.
No he fet res de trellat en tot el dia.
Començaré a treballar en setembre.
Farà un viatge llarg en estiu.