[10/09/2019]
La paraula barracó deriva de barraca, encara que el seu procés evolutiu presenta una trajectòria molt sinuosa. Els valencians adoptàrem barraca a partir de l’àrab vulgar, i després l’exportàrem al castellà, així com també al francés (baraque) i a l’italià (baracca). El castellà, partint de barraca, creà per derivació el mot barracón afegint-li el sufix augmentatiu -ón, que després els valencians hem adaptat com a barracó.
Originàriament, la paraula castellana barracón començà a utilitzar-se en l’horta de Múrcia per a referir-se a una construcció contigua a la barraca, que servia de quadra, estable o porquera. I d’ací, amb el temps, s’estengué a l’àmbit militar per a referir-se a un edifici de forma rectangular, generalment d’una sola planta, que servia per a albergar tropes, a on es disposaven els llits (normalment lliteres per a aprofitar al màxim l’espai), amb unes taquilles annexes per a guardar els efectes personals. Posteriorment, per similitud amb esta construcció rudimentària, la paraula barracó ha passat a aplicar-se a l’edifici prefabricat que, de manera provisional, s’ha fet servir per a habilitar aules.
