[29/04/2020]
La paraula escalada és un derivat de escalar, concretament de la forma de femení singular del participi. Este és un procediment molt habitual de formació de paraules, que ha donat lloc, per exemple, a pujada, baixada, arribada, entrada, eixida… I escalar, per la seua banda, s’havia format per derivació del substantiu escala, que procedia del llatí scāla. Esta forma s’usava per a referir-se a cada un dels escalons o travessers que formaven una escala, si bé també servia per a designar-ne el conjunt.
La paraula escalada prengué vida pròpia en el lèxic militar per a referir-se a l’acció d’assaltar un recinte fortificat fent servir escales per a pujar pels murs. Per similitud amb esta acció, també començà a usar-se en el segle XIX per a anomenar una pràctica esportiva consistent en l’ascens a una muntanya per una paret més o menys vertical.
Partint d’esta matriu semàntica, a finals del segle XX la paraula escalada anà eixamplant el seu abast per a aplicar-se també als preus, als actes violents, a la tensió política, etc. La idea subjacent és un augment ràpid d’alguna cosa; però, sobretot, la d’una progressivitat escalonada, en què una acció és seguida d’altres que van provocant una preocupació alarmant.
