Pronunciació: [ɛ́gzit].
La x és una de les lletres més polivalents del nostre alfabet. En la paraula xiquet esta consonant representa el fonema palatal africat sord, que fonèticament es representa amb el símbol [ʧ] (en castellà este so es representa amb el dígraf ch en paraules com chico o coche). En canvi, en paraules com caixa o Xàtiva la x representa el fonema palatal fricatiu sord [ʃ] (so que en anglés es representa amb el dígraf sh, com es pot constatar en show o short, i en francés amb ch, que apareix en mots com chandail o chambre). Però esta mateixa grafia pot tindre també el so de [ks] en paraules com taxi o explicar (en este últim cas, quan la x va seguida d’una consonant, es tendix a relaxar la pronunciació, articulant-se a vegades com a [s], fins al punt que així és com ha quedat fixada en algunes paraules patrimonials, com estrany, estranger o esplanada). Finalment, la grafia x pot representar també en certs mots el so de [gz] (que és el correlat sonor de [ks]) en casos com exacte, exagerar, examen, executar o exigir.
Definició:
1. m. Bon resultat. No ha tingut èxit en els exàmens. Li han augurat un gran èxit.
2. m. Acceptació que té algú o alguna cosa. Una moda que no ha tingut èxit.
3. m. Resultat, manera bona o roín d’eixir un assumpte, una empresa o un esdeveniment. Tindre bon èxit, mal èxit.
4. m. ESPECT. Producte artístic que ha obtingut un gran ressò popular i un bon rendiment comercial després d’haver-lo llançat al mercat. Han editat un disc amb els èxits del cantant.
Etimologia:
La paraula èxit prové del llatí exĭtus, que antigament s’usava amb el significat de ‘eixida’, el mateix sentit que té actualment en anglés exit. Esta forma s’havia gestat per derivació de exīre, resultat de la combinació del prefix -ex, ‘cap a fora’, i ire, ‘anar’, i que és l’origen del nostre eixir. És, per tant, una derivació natural. Però, justament el fet que nosaltres ja tinguérem la paraula eixida per a indicar l’acció de desplaçar-se des de l’interior d’un lloc a l’exterior, propicià que èxit, com a cultisme, adoptara un sentit figurat: per a referir-se al resultat d’una acció, i molt especialment quan es tracta de bons resultats. El fet que la x de èxit es pronuncie precisament com a [gz] és un indici evident que es tracta d’un cultisme.
La cultura de l’èxit està plenament instaurada en la societat actual. Tindre èxit és aconseguir el que algú desitja, sobretot en el pla professional. Potser sempre hem tingut eixe anhel —és consubstancial a la naturalesa humana—, però el fet que esta paraula no existira fins a temps recents posa de manifest un canvi de mentalitat, que es materialitza en la necessitat de disposar d’un vocable específic amb què poder referir-nos a esta aspiració. La idea de l’èxit, tal com l’entenem en l’actualitat, està associada a l’emergència del capitalisme com a sistema de relacions socials en què l’individu pot aspirar a aconseguir el seu triomf personal, concretat en riquesa, estatus i reconeixement social.
Primera documentació: segle XVII.
Citacions:
«… determinaren que el dia dels desposoris de la Verje es posse una missa inploran a Nostra Patrona, demanan-li el bon èxit en lo viaje del senyor deà.» (Les actes capitulars de la Seu de Xàtiva, 1723.)
«Intervingué en la fundació d’una societat propagadora del wagnerisme, que sols tingué una existència efímera; també en l’organització de festivals a base de programes wagnerians que assoliren un èxit relatiu. Per aquell temps tenien lloc en l’esmentat Teatre Principal de València, temporades d’òpera bastant prolongades en un ambient bastant selecte i amb un galliner nodrit, sincerament melòman.» (Jesús Ernest Martínez Ferrando: La botiga dels llibres vells, 1919.)
Castellà: éxito.
Anglés: success.
Francés: succès.
Italià: successo.
Portugués: successo.
