[22/06/2023]
L’olivera és un arbre de tronc curt i gros, que a vegades pot adoptar formes bellament retorçudes; la copa és ampla i ramosa, no molt alta: pot arribar, com a molt, als cinc metres d’altura; les fulles, coriàcies, estretes i punxegudes, són de color verd per l’anvers i grisenques pel revers. El nom de l’arbre deriva del seu fruit, l’oliva. En llatí, de fet, la veu olīva s’usava per a designar tant l’arbre com el fruit; i el llatí, per la seua banda, l’havia pres del grec elaíwa. Les paraules van passant d’una llengua a una altra en un joc infinit de mots encadenats que es perd en el temps. Però en valencià se sol diferenciar el nom del fruit i el de l’arbre. És útil. Per a anomenar l’arbre, sovint s’afig el sufix -era al nom del fruit. És un recurs molt productiu, i ahí tenim, entre molts altres casos, la figuera, la garrofera, la llimera, la morera i tants altres. Una cosa és l’arbre, i una altra, el fruit
L’olivera és un arbre molt nostre. És típic de la conca del Mediterrani. Per això precisament, en la taxonomia científica, rep la denominació de Olea europaea. Hi ha indicis fossilitzats de la seua presència en esta àrea geogràfica des de fa quaranta milions d’anys. Esta relació mil·lenària amb l’olivera ha fet que li extraguem tot el suc. De l’olivera, n’aprofitem quasi tot. El suc del seu fruit, l’oli, l’hem convertit en un producte essencial de la nostra dieta. Potser en un primer moment no se sabia del tot els múltiples beneficis que reportava a la nostra salut. Però ara sí: ara se sap que té propietats antiinflamatòries que ajuden a combatre el dolor, i l’artritis, i el colesterol, i el restrenyiment… Se sabia, això sí, que adobant amb l’oli certs aliments resulten més gustosos al paladar; que la carn i el peix, calfant-los amb oli, resulten més digestius; i se sabia també que, macerant certs aliments en oli, es conserven en bon estat durant molt més temps. Eixa era una de les grans preocupacions en l’antiguitat: la preservació del menjar. Procurar-se aliment i saber conservar-lo adequadament per a poder alimentar-se quan no n’hi haguera. I així, potser per causalitat, es descobrí que l’oli d’oliva era un poderós antioxidant natural que evitava que proliferaren els bacteris i altres microorganismes patògens que actuaven afavorint la descomposició dels aliments.
Per tot això, l’olivera ha adquirit un valor simbòlic en la nostra tradició cultural. Actualment, el colom blanc amb una rameta d’olivera en el bec és, efectivament, un símbol de la pau. Així la reproduí Picasso, entre altres pintors, en alguns dels seus quadros. Però eixa imatge ve de lluny. És fruit d’una tradició ancestral que es troba present en els textos sagrats del judeocristianisme (la Torà i l’Antic Testament) i dels musulmans (l’Alcorà). En el Gènesi es narra que, quan l’arca que havia construït Noé seguint els designis del Senyor per a regenerar la vida de la Terra encallà en les muntanyes d’Ararat, el patriarca soltà un colom per una de les finestres per a saber si el nivell de les aigües havia descendit. El pardal tornà duent en el bec una fulla d’olivera acabada d’arrancar, i Noé comprengué així que les aigües ja havien minvat prou per a poder tornar a xafar terra ferma. La pau entre l’home i la naturalesa s’havia restablit.
Però, al marge d’esta referència d’arrels religioses, en moltes altres tradicions culturals l’olivera també apareix amb una forta càrrega simbòlica. En l’antiga Grècia simbolitzava la vida, la victòria i la pau. Per això Atena, la filla predilecta de Zeus, era la deessa de l’harmonia i la negociació, i per això mateix, reforçant este esperit de concòrdia, se sol representar amb una olivera al costat. I, si un rellamp queia sobre una olivera i l’esberlava, era un senyal de molt mal auguri. La guerra era imminent. La successora d’Atena en la tradició mitològica romana, Minerva, coneguda amb el sobrenom de la Pacificadora, també apareix representada sovint amb branques d’olivera. I és que l’olivera era un arbre màgic. Potser ho és encara. Segons pareix, l’ombra de l’olivera continua incitant a la convivència en saludable harmonia.
