[15/05/2019]
La paraula succedani és un cultisme de gestació relativament recent. En valencià començà a usar-se en el primer terç del segle XX. En castellà tampoc feia molt més temps que havia començat a utilitzar-se: la Real Academia Española el registra per primera vegada en l’edició de 1899 del seu diccionari. El castellà l’havia pres del francés succédané, a on ja apareix utilitzat des de 1690 en l’àmbit de la farmacologia en l’expressió remede succédané, ‘remei succedani’.
Provenia del llatí succedaneus, que derivava de succedĕre, ‘succeir’, especialment en el sentit de ‘passar a ocupar el lloc d’un altre’. I eixe és fonamentalment el sentit que té actualment l’adjectiu succedani: ‘substància que pot substituir-ne una altra perquè té unes propietats anàlogues’, encara que ja no està restringit a l’àmbit mèdic, sinó que es pot aplicar a qualsevol producte de consum.
Però, ni que siga com a curiositat, convé saber que, en l’antiga Roma, el vocable succedaneus s’usava per a referir-se a les víctimes que s’immolaven quan consideraven que el primer sacrifici, pel motiu que fora, no havia sigut plaent als déus.
