[18/10/2017]
La paraula vertigen començà a usar-se a principis del segle xx. És un vocable de formació culta provinent del llatí vertīgo, que derivava de versare, i significava ‘girar al voltant d’alguna cosa’. A partir d’esta idea, el vertīgo transmetia inicialment la idea de ‘moviment circular’, però prompte s’especialitzà semànticament per a referir-se a un mareig molt específic; concretament, un trastorn del sentit de l’equilibri caracteritzat per una sensació de moviment rotatori del cos o dels objectes que l’envolten.
El vertigen sovint s’ha anomenat també mal d’altura, perquè moltes persones experimenten una sensació de por de caure quan s’acosten a la vora d’un lloc elevat des d’on podrien precipitar-se. Arran d’este significat, figuradament també s’usa cada vegada més la paraula vertigen fent referència a un sentiment d’inseguretat quan s’està a punt de prendre decisions que poden produir un daltabaix important en la vida de les persones.
