L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va celebrar ahir 6 de juny la IV Jornada de Servicis Lingüístics Municipals en el monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la institució normativa del valencià. La proposta estava dirigida als responsables de la huitantena d’oficines de promoció del valencià (AVIVA) que hi ha a la Comunitat Valenciana. Els objectius de la jornada eren actualitzar continguts relacionats amb el valencià i les TIC i amb la legislació lingüística, acostar l’Acadèmia als tècnics municipals i propiciar un espai de trobada entre els tècnics de la xarxa AVIVA.
La presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, va ser l’encarregada d’obrir la jornada amb una breu salutació als responsables de les oficines que s’hi havien inscrit. Cantó va agrair la seua presència i va valorar el seu treball. «Som molt conscients de les vostres dificultats. No és fàcil encoratjar la societat valenciana a estimar i usar el valencià, sinó que a més, en moltes ocasions, heu de bregar contra l’hostilitat i la intolerància que es percep molt sovint respecte a la nostra llengua», va expressar. En este sentit, la presidenta de l’AVL va recordar l’obligació de la institució de proveir les oficines AVIVA de les ferramentes adequades perquè puguen exercir la seua faena en les millors condicions. «Sou les persones més pròximes als ciutadans, als veïns i les veïnes de cada poble; teniu una gran tasca, que s’ha de valorar sempre, que és impagable i per la qual vos estem ben agraïts. Estem al vostre costat», va insistir.
A continuació, la presidenta de la Secció de Foment i Ús del Valencià, Vicenta Tasa, va pronunciar la ponència «Límits i possibilitats de la legislació lingüística valenciana». Tasa va fer un recorregut per la normativa en matèria lingüística en el territori valencià, parant especial atenció a la Llei 4/1983, d’Ús i Ensenyament del Valencià. «Es tracta d’una llei per complir i per actualitzar», va advertir l’acadèmica. En este sentit, va explicar que un 34 % de la llei o no s’ha complit o s’ha complit de manera molt superficial, més d’un 38 % s’ha complit amb limitacions i problemes, sovint molt tard, i només un 27 % de la llei s’ha complit sense problemes. «El desplegament de les lleis és fonamental perquè arriben a la societat», va insistir. L’acadèmica també va resoldre algunes qüestions plantejades pels assistents relacionades amb el dret i l’ús del valencià per part dels funcionaris, els membres electes de les corporacions municipals i la ciutadania, així com els criteris lingüístics.
«El valencià ha de servir per a tot»
Després de la pausa, va ser el torn de la presentació de les novetats del Diccionari Normatiu Valencià i del Porterval, a càrrec de l’acadèmic, i president de la Secció de Lexicografia i Gramàtica, Joan Rafael Ramos i del cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics, Josep Lacreu. Tots dos van subratllar la importància d’actualitzar cada mes estes dos obres de l’AVL. «L’ús social de la llengua presenta una gran diversitat de situacions, i hem de saber adaptar-nos a les necessitats específiques de cada situació. El valencià ha de servir per a tot. I eixe és el gran repte amb què ens enfrontem globalment. Tant a les institucions encarregades de fixar la normativa com als tècnics lingüístics que han d’usar-la des de les institucions públiques», va indicar Lacreu.
Seguidament, van intervindre l’acadèmica, i secretària de la Secció d’Onomàstica, Immaculada Cerdà i la tècnica Maite Mollà per a exposar alguns casos pràctics relacionats amb la legislació d’onomàstica, com ara la consulta que s’ha fet entre el veïnat d’Alfarb per a conéixer si se senten més identificats amb el nom Alfarb —aprovat amb l’informe favorable de l’AVL— o amb Alfarp, i la proposta de l’Ajuntament de Castelló de la Plana per a tindre la denominació bilingüe. Maite Mollà va recordar que la toponímia és un element lingüístic, díctic, patrimonial, identitari i vulnerable. «És un element molt atacat per la càrrega simbòlica que representa i l’única manera de protegir-lo és donar-li una forma adequada», va cloure Mollà.
En un segon torn d’intervenció la presidenta de l’AVL va detallar totes les activitats que s’estan desplegant per a donar a conéixer l’obra i la vida de Maria Ibars, escriptora de l’any 2024 de l’AVL. Entre les propostes, s’ha posat en marxa l’exposició itinerant «Maria Ibars, un paisatge de paraules. Escriure i viure a l’ombra del Montgó», una mostra de la qual van poder gaudir els assistents a la jornada. Així mateix, Verònica Cantó va explicar algunes de les accions que s’estan duent a terme per a celebrar el centenari de Vicent Andrés Estellés, que va ser l’escriptor de l’any 2012 de l’AVL. L’Acadèmia reimprimirà la guia fotogràfica i poètica La València de Vicent Andrés Estellés. Mirada d’un poeta, d’Isabel i Vicent Anyó Andrés.
Lletres Compartides i l’oportunitat de les xarxes
Per la seua banda, l’acadèmica M. Àngels Francés, va donar a conéixer les novetats de la tercera edició del projecte Lletres Compartides. Este programa té com a objectiu principal donar la màxima projecció pública als escriptors catalans, valencians, balears i de la Catalunya del Nord per apropar-los als lectors dels altres territoris que encara no els han llegit. Laura Agost, Joan Pons i Pep Puig són els autors que visitaran la Comunitat Valenciana a la tardor per a donar a conéixer la seua obra. Els escriptors valencians Manuel Baixauli, Elvira Cambrils i Núria Cadenes participaran el programa que uneix l’espai literari comú dels diversos territoris de l’àmbit lingüístic.
En la part final de la jornada, els tècnics lingüístics van tindre l’oportunitat de participar en el taller sobre continguts digitals en valencià, a càrrec de Loren Muñoz, un dels creadors del lloc web poblet.info. Muñoz va assegurar que la creació en valencià en les xarxes viu un moment «dolç», però que necessita més suport institucional. Entre les raons que va esgrimir per a invertir i apostar per continguts en valencià, destaquen el missatge positiu que s’oferix, la proximitat i la qualitat de la informació, i la consciència social i la fiabilitat dels creadors. «Les xarxes són una gran oportunitat per a arribar als jóvens i fer col·laboracions», va expressar Muñoz.
Precisament este sector de població és el públic al qual està dirigida la proposta de l’AVL Comença. La iniciativa convida tots els que coneixen la llengua a parlar-la i anima a iniciar qualsevol comunicació, siga del tipus que siga, en valencià. Es basa en un vídeo que conté un rap cantat per Aina Nogueroles, coneguda artísticament com Aina Koda. Els assistents a la jornada va poder veure el com-s’ha-fet del vídeo de la campanya.
