València, 29 de juny de 2022
Quin és el principal missatge que vol transmetre durant la III Jornada de Servicis Lingüístics?
El principal problema que teníem els col·lectius i les associacions quan vam començar a utilitzar les xarxes socials per a comunicar-nos era que no disposàvem d’un personal format que sabera dur-les. Ara, però, tenim tanta gent en este camp que el més difícil és aconseguir crear una comunitat pròpia i singular, a la qual hem de tindre molt clar com li parlem, com interactuem amb ella i com obtenim el seu suport. Per tant, analitzarem amb els tècnics de les agències AVIVA de promoció del valencià com estan actuant amb les seues comunitats i com poden millorar-ne la relació.
Quin profit podran traure els que assistiran a la jornada?
No es tracta tant d’ensenyar, perquè alguns d’ells, potser, ja tenen uns coneixements elevats de l’ús de les xarxes, sinó de qüestionar-se què està fent cadascú i com millorar-ne l’ús. Això ja seria moltíssim per a l’hora i mitja que tenim de taller. Ens preguntarem: Què fem? Què estan fent altres que funciona? Puc fer-ho jo? I a partir d’ací, fixarem uns objectius senzills perquè puguen millorar la seua comunicació.
I esta responsabilitat no hauria de recaure en els experts en xarxes i no en els tècnics lingüístics?
Jo sempre he dit que el món en línia ens ha complicat molt la vida als que treballen en el sector de la comunicació, ja que ara hem d’atendre no solament el treball periodístic, sinó anar més enllà de l’elaboració de la informació; ara també som responsables de la seua difusió. I el problema també són els horaris; abans tu podies tindre un horari més o menys establit, però ara tot és urgent i immediat. I per tant, quan tu fas una pregunta o llances una proposta vols una resposta ràpida. I s’han de mesurar els temps, perquè la gent no treballa cada hora del dia, ni són professionals de la comunicació, com és el cas dels tècnics de les AVIVA.
El de la comunicació digital i les xarxes és un món molt competitiu. Quins haurien de ser els nostres punts forts, les nostres singularitats per a millorar la interrelació amb els altres?
És molt complicat, però el que nosaltres recomanem és ser un mateix, mantindre els nostres principis i parlar com una persona amb sentiments, encara que ho faces des d’una institució. Ho dic sempre: quant a les xarxes, estem en una plaça pública i hem d’imaginar-nos que estem envoltats de gent coneguda i amics i, per tant, hem de parlar com si ens adreçàrem a ells i no a persones estranyes. Si fas això tens més possibilitats d’aconseguir una forta comunitat pròpia de seguidors. I després, tenim a la nostra disposició nombroses ferramentes com ara els vídeos, les fotografies, les icones o la música per a ser més pròxims; la gent ja no es conforma solament amb el text. Ara bé, això requerix temps.
Podem afirmar que cada vegada són més les institucions que aposten per esta comunicació que s’allunya dels canals tradicionals?
Sí, totalment. Les xarxes socials ja no són una moda passatgera, tota la gent en vol tindre, però hem d’anar amb molt de compte, ja que no es tracta solament de publicar un tuit a determinades hores, o fer un post, sinó que s’han de cuidar moltíssim tots els vessants d’eixa comunicació.
Quin espai té el valencià en el món de les xarxes i la comunicació digital?
Amb el valencià tenim una situació molt complicada, ja que el predomini del castellà està clar. De fet, crec que el valencià ha perdut força en les xarxes.
En canvi, fa la impressió que cada vegada hi ha més gent que es comunica en valencià?
En el meu cas utilitze indistintament el valencià i el castellà en les meues comunicacions, però és complicat que la gent s’expresse en la llengua que s’usa menys.
A què atribuïx esta elecció?
Pense que caldria diferenciar entre situacions i generacions. Hi ha una part important dels usuaris de les xarxes, majors de cinquanta anys, que no van tindre l’oportunitat d’aprendre valencià a l’escola i tenen por de cometre errades en l’escriptura i, per este motiu, ser víctimes de burla. I després tenim la gent més jove que està estudiant en valencià, però que opta per la llengua predominant, el castellà, amb l’objectiu de tindre més seguidors. Les generacions més grans intenten no cometre cap errada en una publicació. Tanmateix, a les més jóvens els fa igual: prioritzen la immediatesa per davant de la correcció. El llenguatge, els temps i la forma de comunicar-nos que utilitzem les generacions que estem a les xarxes, són molt diferents.
Considera que les institucions i la ciutadania haurien d’usar més valencià en les xarxes?
I tant! Igual que fa molts anys es va apostar per altres canals i mitjans perquè la gent utilitzara el valencià en el seu dia a dia, ara toca apostar per comunicar-nos en valencià a través de les xarxes. No és fàcil, però hem d’esforçar-nos, sobretot la gent més jove, a utilitzar la nostra llengua en esta plaça pública. A més a més, hem de pensar en eixa comunitat valencianoparlant que abans tenia por de llegir un mitjà en valencià pel nivell de llengua que requerix, però que ara, amb la comunicació senzilla que es pot fer a través de les xarxes, pot sentir-se més confiada a llegir i escriure en la seua llengua. Això, per a mi és un gran avantatge si les institucions volen refermar el seu compromís amb el valencià.
Estem parlant de nous mitjans digitals, però a què ens referim exactament?
Realment, ja no són tan nous, si pensem en el temps que fa que van aparéixer. En alguns casos, les xarxes socials, sobretot, Twitter, que complix una funció informativa, actuen com a mitjans digitals. També tenim els blogs que pensàvem que moririen fa vint anys i estan tenint, una altra vegada, una nova vida. I el mateix està passant amb la ràdio, molts la donaven per morta amb la televisió i els mitjans que van aparéixer després i ara ha reviscolat amb el fenomen del podcast. Jo en parlaré en la jornada, perquè és una ferramenta fàcil d’usar, dona moltes possibilitats i permet seguir l’actualitat de forma no intrusiva, que és del que es tracta. Hem de reconéixer que la comunicació en línia ha donat una vida immensa als mitjans tradicionals.
Podem parlar d’una nova revolució en la comunicació?
La revolució va començar amb l’arribada del mòbil i continua, és indeturable. El nostre paisatge comunicatiu s’està transformant a una velocitat vertiginosa. Estem canviant la manera de veure la televisió, la nostra forma d’escoltar la ràdio i de llegir; en definitiva, estem canviant les nostres relacions amb el món de la comunicació. Hem d’acostumar-nos a l’aparició d’estes noves aplicacions, i sobretot, el més important, hem de plantejar-nos com eduquem per a fer complementaris el món en línia i tot el que no està en les xarxes i poder traure’ls profit als dos. Hem de fer molta pedagogia des de tots els àmbits per a conéixer molt bé este món, saber usar els avantatges que ens oferix i evitar-ne els perills.
Una última recomanació per a les institucions a l’hora de comunicar-se a través de les xarxes?
Insistisc, comportar-se com a persones obertes i pròximes; donar resposta a les inquietuds que els arriben i a les crítiques constructives. La ciutadania té la informació que necessita perquè solament ha de buscar-la. Però el fet de poder comprovar que darrere d’esta informació hi ha una institució que es creu el que està fent i com ho està fent és fonamental per a guanyar-se la confiança de la gent.
