Nota de premsa Nota de premsa

Tornar

Jesús Peris Llorca: “Antifallers són una part dels fusterians. Fuster, en absolut. Ni tan sols després dels fets de 1963”

Imatge de la noticia
València, 21 de setembre de 2022
El director de Caràcters. Revista de llibres pronunciarà la conferència ‘Fuster i les Falles’ en la qual abordarà la mirada de l’assagista de Sueca sobre la festa i farà un repàs a les línies de sentit que planteja en ‘Combustible per a Falles’

Quina és la vinculació de Joan Fuster amb les Falles?

Ell diu que és un observador. Ara, és un observador ben atent, sorneguer i profund. I ho és, a més, de manera sostinguda en el temps.

Quins aspectes li interessaven més de la festa?

Crec que el que més li agrada és el seu caràcter popular. També la seua força satírica i desimbolta de la rialla per la rialla. I per descomptat, el foc, el seu aspecte ritual, però també com esdevé en les falles objecte de joc. I d'una manera paradoxal i amb la seua dosi d'ironia, li agraden els bunyols.

Quins són els textos, relacionats amb les Falles, imprescindibles de l’assagista de Sueca?

Sense dubte Combustible per a falles.

Quina és la seua principal contribució en este sector?

En certa manera és un pioner. Amb la seua agudesa i la seua gran intuïció sociològica detecta els canvis que està patint la festa, la colonització i apropiació per part de les classes altes i dels poders municipals i la utilització que estava fent el franquisme. 

Diria que s’ha estudiat amb rigor i profusió la vinculació de Fuster amb les Falles?

Em fa la impressió que les reflexions falleres de Fuster no estan tan estudiades com haurien d’estar. Estan en una mena de perifèria de la seua obra i, a més, a vegades es pressuposa que Fuster diu sobre les falles coses que no diu. Antifallers són una part dels fusterians. Fuster, en absolut. Ni tan sols després dels fets de 1963.

Hi ha interés dels estudiosos de la seua obra per esta qüestió? 

Hi ha estudiosos interessats, però trobe que les reflexions de Fuster continuen caent en una mena de terra de ningú: massa falleres per als fusterians, massa fusterianes per als fallers.

S’ha donat una imatge esbiaixada de Fuster i les Falles?

Sense dubte, perquè se l’ha llegit des de l’episodi de la cremà a la Cavalcada del ninot de 1963, i la relació de Fuster amb les falles és molt més complexa, molt més matisada. Entre moltes altres coses, Joan Fuster era un escriptor del petit camp literari valencià que cada març escrivia a la premsa el seu article sobre les falles.

Per què cal reivindicar el Fuster ‘faller’?

Perquè d’una banda el món faller trobarà en els escrits de Fuster elements per a la reflexió, una crítica amable i assenyada i, d’altra banda, el món antifaller trobarà elements per a mirar les falles d’una altra manera.

S’ha interessat el món faller en la figura de l’escriptor en l’Any Fuster?

Relativament. Destaca la falla El Portal de Sueca, que li va dedicar el seu llibret del 2022.

Quines altres festes li agradaven a Fuster?

Ui, no sé dir-te. Crec que en general la relació de Fuster amb les festes populars és d’un observador atent i sorneguer, que llig en elles informació important sobre el tarannà del poble valencià. 

És complicat fer ficció, però què diria Fuster de les Falles actuals?

Jo crec que més o menys diria coses semblants a les que va dir de les falles dels cinquanta i seixanta, perquè de fet detectava processos que han continuat després: que tenen una immensa potencialitat d’expressió popular, que han sigut en gran manera segrestades per interessos diversos, polítics, socials i econòmics. Segur que la turistificació i el gegantisme no li agradaven, però a canvi crec que sabria veure les comissions que fan coses diferents, i la tasca que fan moltes d'elles de promoció de l’ús del valencià amb els seus llibrets. Crec que li agradaria, i, com li passava amb els jóvens dels seixanta, ho veuria com un motiu d’esperança.