LA PARAULA DEL DIA

xafarder

[13/05/2022]

La paraula xafarder és un insult. Convé advertir-ho per a evitar que algú se senta seduït per la seua sonoritat i tinga la temptació d’utilitzar-la indiscriminadament. És molt probable que la persona qualificada amb este mot puga sentir-se molesta, si bé —com passa amb molts altres insults— a vegades pot usar-se de manera més o menys afectuosa. Siga amb la intenció que siga i amb els matisos pertinents, la paraula xafarder s’usa per a referir-se a algú a qui li agrada parlar d’este i d’aquell, comentant amb altres el que sap o creu saber del que ha dit o fet alguna altra persona.

La naturalesa social dels sers humans fa que tendisquen a compartir amb els altres individus de la seua comunitat les seues curiositats. Una cosa diferent és, evidentment, la intensitat amb què es practica esta inclinació. La paraula xafarder apunta a l’excés, almenys des de la consideració de la persona que qualifica amb este vocable a algú altre. Però els equilibris en esta qüestió —com en tantes altres— tenen uns límits poc diàfans. L’èxit de certs programes de televisió que tenen com a objectiu airejar els secrets de gent més o menys famosa posen de manifest l’interés morbós que encara susciten les intimitats dels altres. Abans, quan no existia la televisió o internet, la gent aprofitava qualsevol circumstància per a comentar les novetats del que li havia passat al veí. Un d’estos llocs de reunió a on tradicionalment es propalaven les murmuracions era el safareig. Les dones, en principi, hi anaven a llavar; però, entre llavada i llavada, hi havia temps per a fer petar la xarrada. I d’ací precisament, de safareig, deriva la paraula xafarder. Es formà per la palatalització de la s inicial (és a dir, transformant el so de la s pel de la x) i afegint-li el sufix -er, amb què s’al·ludix al subjecte de l’acció. La vida social dels pobles no oferia massa entreteniments. Els safareigs són ja una relíquia, però els xafarders es mantenen plenament vigents.

Més informació...